diumenge, 26 de març de 2017

543 - Manel Esteller: es podrà curar el càncer?


El passat dijous 23 de març el periodista igualadí Joan Maria Morros, va entrevistar, dins el cicle "Converses" impulsat per AnoiaDiari en el Teatre Municipal l'Ateneu, a Manel Esteller, director del programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer



Es poden veure diferents imatges de l'acte en la fotogaleria d'AnoiaDiari

Amb un palmarès de guardons i reconeixements inacabable, Manel Esteller continua des de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Bellvitge la seva tasca per discernir quins són els mecanismes de resistència de les cèl·lules malignes. 

En aquest blog adn-dna es poden consultar els posts relacionats amb l'activitat científica i llibres publicats per l'autor consultant l'etiqueta: Manel Esteller

Per seguir les actualitzacions d'aquest blog adn-dna, els recursos de ciències de la naturalesa adn-dna.net i notícies d'actualitat científica, també es pot fer a través de Twitter : adn-dnanet i #adndnanet.

Un grup d'alumnes de biologia de batxillerat van assistir a l'acte i, en l'apartat de comentaris d'aquest post, publicaran aquells aspectes que considerin més interessants de l'entrevista.

Participa en l'apartat de comentaris dels posts d'aquest blog adn-dna  seguint les instruccions indicades en el post 341.

16 comentaris:

Andrea Garcia ha dit...

Un dels aspectes que més em va sorprendre sobre l'entrevista al doctor Esteller va ser que va afirmar que un 60% dels pacients que patien càncer es curaven i que aquesta xifra augmenta cada any un 2%. Això em va sobtar perquè no sabia que el tractamemnt estava tan desenvolupat. Un altre aspecte comentat que em va sorprendre va ser que va dir que no hem de tèmer al càncer, sinó a la metastàsi, ja que no hi ha cap medicament que sigui capaç de frenar la metàstasi, sino que l'únic que podem fer és parar el tumor abans de que es comenci a expandir.
Un altre fet interessant és que hi ha molts factors que contribueixen a que una persona pateixi càncer, per exemple l'atzar la genètica, els mals hàbits (fumar), etc.
Una altre cosa que em va sorprendre moltísssim és que els xocs emocionals poden derivar hormones que poden crear un càncer.
En conclusió, hi ha moltes coses que desconeixem sobre aquesta malaltia ja que la més mínima alteració en el nostre el cos la pot provocar.

Quim Lagunas ha dit...

Aquest dijous 23 de març vaig tenir l'oportunitat d'assistir a la primera sessió de les "Converses" de l'AnoiaDiari al Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada. Aquesta era una conversa entre el Dr. Manel Esteller i el periodista Joan Maria Morros, per tal que el Dr. Esteller ens pogués respondre a la pregunta de "Podrem curar el càncer?".

Manel Esteller és metge, genetista, investigador. Graduat en Medicina l'any 1992 per la Universitat de Barcelona. Doctor amb una gran trajectòria fora de Catalunya (Estats Units, Escòcia...) i que retorna al nostre país l'any 2008. Des de llavors és Director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL) i Cap del Grup d'Epigenètica del Càncer del CNIO. També exerceix els càrrecs de professor de Genètica a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i d'investigador a l'ICREA. Ha rebut molts guardons i ha realitzat moltes publicacions.
L'entrevista va començar directament amb la gran pregunta "Podrem curar el càncer?", al que el Dr. Esteller va afirmar que actualment es curen un 60% dels càncers, cada any se'n curen un 2% més, i l'objectiu seria aconseguir curar el 90-100% dels casos en un període de 10-20 anys. Esteller va comentar que malgrat patir càncer, es podrà viure amb aquesta malaltia.
Va exposar que la mitjana d'edat a la que apareix un càncer és 62 anys i que un de cada tres homes patiria càncer al llarg de la seva vida, sent el percentatge en les dones inferior. Va comentar que hi ha alguns tipus de càncer que es curen fàcilment (càncer de pell, no melanoma) però hi ha altres que no, ja que es detecten quan és massa tard (càncer de pàncrees) o per la seva localització (gliomes cerebrals).
Especificava que actualment s'està investigant per aconseguir fàrmacs que actuïn contra el tumor secundari (metàstasi), ja que només n'existeixen contra el tumor primari. S'està investigant també sobre els casos de pacients amb dos tumors primaris alhora (si el segon és degut al primer o és independent).
Va anomenar que molts avenços han implicat la feina i col·laboració de molts col·lectius (radiòlegs, infermeres, personal d'atenció primària...), i han estat dirigits a la població per incidir a realitzar revisions regulars (revisions ginecològiques), promoure la vacunació (hepatitis B i Papil·loma) i programes de cribatge (mama i còlon-recte), de manera que el diagnòstic del tumor és en estadis inicials i es pot tractar amb més rapidesa (intervencions quirúrgiques, tractaments quimioteràpics, radioteràpia... i actualment tractaments d'immunoteràpia) implicant una major supervivència.
Esteller va respondre que el càncer es podia deure a molts factors: genètics (en un 10% dels casos), l'atzar (ja que es pot produir en cada una de les divisions d'una cèl·lula, per això a més temps es visqui, més probabilitat hi ha de patir càncer), factors de risc com el tabac (que provoca un 90% dels càncers de pulmó i està relacionat en un de cada tres tumors), l'alta exposició al sol sense cap tipus de protecció, o seguir una dieta poc equilibrada o hipercalòrica.
Va explicar que caldria invertir més en salut pública, recerca i prevenció. Va comentar que la recerca i la investigació a Catalunya ha tingut continuïtat, però que està pràcticament congelada des del 2008 i va mostrar el seu convenciment que una Catalunya independent seria un lloc més propici per a investigar, per una altra banda la investigació no hauria de rebre tan sols fons públics, sinó privats o de donacions (microdonants).
El seu treball en l'actualitat està centrat en l'estudi de l'ADN, l'ARN i les proteïnes en les cèl·lules canceroses.
Va comentar que el càncer sempre estarà amb nosaltres, i que davant del càncer s'ha de tenir respecte, però no por, degut a que hi ha tumors que es curen.

MAX REIXACH CASADESUS ha dit...

-El càncer és podrà curar, si!
-Més dels 60·/· de càncers ja s'estàn curant.
-un noi de 16 anys pot tenir càncer de leucèmia, òssos i musculs, PERÓ QUE NO ES PROCUPI!

Un xarrada molt interresant!

MAX

Lidia Miranda Iglesias ha dit...

El fet que fos en format enrevista i no fos una conferència em va agradar molt, ja que li va permetre explicar igualment el seu progecte i al mateix temps respondre preguntes que la gent "no experta" es fa sobre el càncer. Un altre fet a destacar va ser que en parlar d'aquest tema, cités temes diversos que hem tractat a classe, com els orgànuls cel.lulars, l'ARNm, els funcionament de les cèl.lules, els microorganismes o immunologia. També em va permetre aprendre nous conceptes, el que em va cridar més l'atenció va ser el 《codi epigenètic》. Em va sorprendre que al final de l'entrevista es quedés a parlar amb el públic i a respondre preguntes. Per últim, em va sobresaltar que expliqués que volia fer investigació, però estudiés medicina per fer-ho, ja que així tractava la malaltia des del pacient.
En resum, va ser una experiència molt recomenable i enriquidora.

Aina ha dit...

Actualment el 60% del càncer es cura i es vol aconseguir, amb els anys, arribar a curar-lo al 100% o bé arribar a conviure amb ell com ho fan els pacients que pateixen diabetis. 1 persona de cada 3 té o tindrà càncer durant la seva vida. Al ser més gran la persona té més possibilitats de patir-ne perquè les cèl·lules ja s'han dividit moltes vegades i és molt probable que hi hagi errors que no s'hagin corregit, per això la mitjana d'edat per patir càncer és els 62 anys. El càncer depèn de molts factors com l'edat o si és hereditari, però, a més a més, cal evitar els hàbits tòxics com una mala alimentació, fumar, no fer esport...
Un dels càncers que es cura més és el de pell amb un 95% dels casos, en canvi només es curen el 10% dels casos de càncer de cervell i pàncrees, perquè són òrgans de difícil accés i quan es detecten ja són molt grans.
La recerca catalana està molt ben valorada internacionalment, però pel baix pressupost actual, està congelada, no avança, s'ha de tornar a activar i anar molt més lluny.
La xarada va ser molt interesant i va arribar a respondre moltes preguntes que es planteja la gent sobre el càncer.

Aina 1rB

Aina ha dit...

Actualment el 60% del càncer es cura i es vol aconseguir, amb els anys, arribar a curar-lo al 100% o bé arribar a conviure amb ell com ho fan els pacients que pateixen diabetis. 1 persona de cada 3 té o tindrà càncer durant la seva vida. Al ser més gran la persona té més possibilitats de patir-ne perquè les cèl·lules ja s'han dividit moltes vegades i és molt probable que hi hagi errors que no s'hagin corregit, per això la mitjana d'edat per patir càncer és els 62 anys. El càncer depèn de molts factors com l'edat o si és hereditari, però, a més a més, cal evitar els hàbits tòxics com una mala alimentació, fumar, no fer esport...
Un dels càncers que es cura més és el de pell amb un 95% dels casos, en canvi només es curen el 10% dels casos de càncer de cervell i pàncrees, perquè són òrgans de difícil accés i quan es detecten ja són molt grans.
La recerca catalana està molt ben valorada internacionalment, però pel baix pressupost actual, està congelada, no avança, s'ha de tornar a activar i anar molt més lluny.
La xarada va ser molt interesant i va arribar a respondre moltes preguntes que es planteja la gent sobre el càncer.

Aina 1rB

Eva Ferrer ha dit...

La entrevista a Manel Esteller va ser molt interessant, ja que parlava de la investigació del càncer, que depèn de molts factors, si és hereditari (només és hereditari el 10% els casos), també l'edat (els infantils acostumen a ser leucèmies, d'ossos i músculs), etc.
El 60% dels càncers es curen, 1 de cada 3 és pel tabac, i la resta de dins d'aquest percentatge el 95% són de pell, també de ronyó, i un 10% de pàncrees i cervell.
Per evitar-lo s'ha de mantenir una vida saludable, fer exercici, alimentació moderada, també la vacuna de l'hepatitis B serveix per evitar el càncer almenys fins als 65 anys. També ens hem de ficar crema solar, perquè molts turistes que venen agafen càncer perquè no es posen crema.
A Catalunya la recerca està congelada, s'ha de tornar a activar, però per això es necessita pressupost. Per això diu que necessitem gent que vulgui investigar i estigui interessat en aquest tema. Per tan hem de mantenir l'interès dels joves amb beques, etc.
Una cosa molt curiosa que va dir és que cada dia tenim una cèl·lula cancerosa però el nostre organisme elimina.

Eva Ferrer Vallès

Berta Hornas ha dit...

Jo vaig assistir a aquesta entrevista, el que més em va interessar va ser quan en Manel Esteller va començar a parlar sobre com és el camp de recerca, el fet que moltes investigacions es duen a terme internacionalment, és a dir per xarxa, ens ajudem amb gent dels altres països mútuament. Però també va dir que ara Espanya està congelada en l'aspecte de la investigació, a l'haver sortit de la crisi, i que serà un problema si no aconseguim descongelar-nos, per què a les hores quedarem els últims en l'àmbit de recerca.
Avui dia el 60% dels casos de càncer es poden curar, no es podrà evitar, es podrà conviure o curar. Està previst que succeeixi en uns 10 anys, si hi ha una inversió en recerca. També una gran quantitat dels càncers estan produïts pels mals hàbits, tot i ser una malaltia deguda a l'atzar els hàbits també influeixen. Com l'exemple del tabac, un de cada tres càncers són deguts al tabac.
Però hi ha els càncers que són genètics, els nens que en tenen com per exemple són genètics. Però si una persona a una avançada edat en pateix, no és gaire probable que sigui genètic.
Una persona pot detectar-se càncer notant una molèstia o alguna cosa semblant, però no sempre, tal molèstia, serà càncer, només es podrà saber que és càncer amb total seguretat si hi ha unes proves verificadores. I no és gens recomanable buscar els símptomes per internet, perquè hi ha molta informació inventada o desfasada.

Pol Sabater ha dit...

https://docs.google.com/document/d/1kR0phkyvzk8OP4Lkyd-u8yKzbod81njMAM7M5JPuozg/edit

Pol Sabater

Pol Sabater ha dit...

https://docs.google.com/document/d/1kR0phkyvzk8OP4Lkyd-u8yKzbod81njMAM7M5JPuozg/edit

Pol Sabater

Sofia Hervilla ha dit...

El passat dijous 23 de març vam poder gaudir de la xerrada guiada per Joan Maria Morros on es va entrevistar al Dr. Manel Esteller, un dels metges i investigadors catalans més reconeguts mundialment per la seva lluita contra el càncer. A la conversa es va voler respondre la pregunta “podrem curar el càncer?”.
Esteller, al llarg de la discussió va afirmar que de moment un 60% dels malalts es curen i aquest percentatge es va incrementant un 2% per any. Tot i això, no vol dir que podrem arribar a evitar-ho; altra opció és saber viure amb ell. No hem de tenir por al càncer, però sí hem de vigilar amb la metàstasi ja que, com el Doctor va explicar, encara no tenim un medicament per ella; avui dia només ens són accessibles medicaments pel càncer primari.
El càncer és degut a moltes opcions variades, per això és difícil saber la causa d’aquest i hauríem de seguir apostant fort per la recerca ja que cada cop som més a prop. El Doctor Manel Esteller també va defensar fortament la idea de potenciar les oportunitats a la investigació d’aquells que no tenen recursos però tot i així els apassiona aquesta branca.
Mentrestant, hem de ser prudents sempre que es pugui i tenir precaució per poder evitar una situació enlloc de veure’ns obligats a curar un malalt. Per exemple, una tercera part dels tumors són per culpa del tabac, per tant, si no fumem reduïm un 30% les probabilitats de patir algun tipus de càncer.
A més, és una malaltia en la que hi ha hàbits que la indueixen però també forma part de l’atzar on un 10% de les probabilitats de patir càncer són per causes hereditàries i el 90% restant són esporàdiques. Una situació clara serien els xocs emocionals. Aquests poden derivar en hormones i crear algun càncer a l’individu.
Per finalitzar l’entrevista, Manel Esteller va explicar quelcom que em va sorprendre molt: la idea que cada dia tots nosaltres patim càncer. El que fa que no es desenvolupi és el nostre sistema immunitari, el qual l’elimina satisfactòriament, però tot i així, el càncer pot provocar que el sistema immunitari no detecti aquesta cèl·lula maligna i deixi que es reprodueixi sense control.
Personalment trobo que va ser una conferència per part de l’oncòleg molt positiva i interessant. La seva fluïdesa a l’hora de parlar i la seva característica dialèctica la va fer molt còmode, atractiva i fàcil d’entendre. M’ha semblat una molt bona experiència.

Sara ha dit...

A mi sincerament em va semblar molt interessant aquesta "conversa" del passat dijous 23 de març amb el Manel Esteller ja que sempre m'han interessat temes de salut i que conèixer el metabolisme d'una part tant petita però important del nostre cos com és una cèl·lula, sigui tant essencial per conèixer, prevenir i curar algunes malalties com el càncer. Em va sorprendre amb moltes coses de les que va dir; una d'elles seria que els càncers hereditaris només són un 10% dels tumors, el 90% restant són esporàdics, sorgeixen per altres causes. Una pot ser, simplement, que vivim més temps. Una altra pot ser ambiental externa, com ara el tabac. La majoria dels tumors són genètics perquè s’altera el genoma, però també són epigenètics perquè hi ha marques químiques que s’afegeixen i l’alteren.

olga sola ha dit...

El passat dijous 23 de març vaig tenir el plaer d'assistir a una entrevista realitzada a Manel Esteller el qual va semblar-me molt interessant. En ella vaig quedar-me bastant encuriosida en varis aspectes com per exemple en que tots tenim cèl·lules canceroses cada dia però que moren a l'instant. Tot i així m'hagués agradat que incidissin més en la recerca que ha realitzat aquest científic i no tant en la seva vida exterior.
Olga Solà

LAIA POUGET MAS ha dit...

El passat dijous 23 de març, al teatre de l’Ateneu van fer una entrevista al Manel Esteller. Director del Programa d’Epigenètica i Biologia del Càncer de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge , entre d’altres coses. Va ser molt interesant, ja que ens va parlar sobre el càncer, una malaltia molt freqüent avui en dia.
Ens va parlar sobre la cura del càncer, i els estudis de modificacions epigenètiques i el desenvolupament de nous medicaments epigenètics per tractar el càncer.
Ens va explicar que d’aquí un temps si que es podria curar el càncer, però que abans hauriem de saber conviure amb ell, com per exemple la diabetes. I que no li havíem de tenir por, ja que el càncer hi és molt present a la nostra societat.
Va dir que els percentatges de patir càncer, depenien de 3 factors; consum de substàncies (alcohol, tabac…), segons l’edat i a l’atzar.

Chaima Chaimae ha dit...

Va ser molt interessant la xerrada del càncer de Manel Esteller, ja que és d'un tema no molt llunt de nosaltres, tots nosaltres haurem conegut alguna persona amb diabetis o amb un altre tipus de càncer, fins i tot nosaltres el podem patir al llarg de la nostra vida. Tindre un càncer no significa que s'hagi acabat el món ja que podem observar com una persona amb diabetis porta una vida amb bastanta normalitat. Tal com diu Manel ja s'està curant un 60% dels càncers i en un futur pròxim ja podrem curar el 40% restant. En aquest tema és molt important parlar sobre una inversió en salut pública. Fa pocs dies, tindre un càncer era dir-te que estàs mort, però avui en dia això s'ha pogut arreglar gràcies als avenços en medicina.

Tindre un càncer depèn de l'atzar entre altres factors, però cada vegada que es diviideix una cèl·lula es pot produir i llavors com més edat tinguis més probabilitats tens de que es desenvolupi més.

Encara hi ha gent que es pensa que com que no fuma ja no pot patir un càncer de pulmó, i això no és veritat ja que Manel comenta que el 10% de càncers de pulmó que no és per fumar.

M'ha agradat molt que vinculi el tema del càncer amb altres com per exemple el futbol. Molt bona xerrada.
Chaima El Habchi, 4 ESO C

Estefania Chavez ha dit...

Molts cops ens pregunten com podríem arribar a conèixer i adonar-nos de la veritable realitat que ens envolta dia darrer dia i que aquest món egoista, autosuficient i competidor ens impedeix veure, sigui per voluntat pròpia o, desgraciadament per algun obstacle que interfereix.

És per això mateix que, personalment, he trobat aquesta xerrada, un mètode clau. No només dins del món científic sinó que també el quotidià. És a dir, aquest model que han innovat els planificadors de la xerrada, en forma de conversa, m'ha semblat allò del més original i dinàmica i, no només perquè la informació va ser ràpida, fàcil i entretinguda d'assimilar, sinó que també perquè et feia sentir més pròxim al tema. Que en aquest cas representava al càncer. Una malaltia que avui dia, no només segueix atemorint a milers i milers de persones, sinó que també, malauradament, és comuna dins de les seves vides.

Per tant, gràcies a aquesta naturalitat, comoditat i proximitat que ens va fer sentir, pràcticament, a tot el públic, de tu a tu, crec que és un gran exemple a seguir, no només al doctor Manel Esteller, com a protagonista, sinó que alhora a totes i cadascuna de les persones que estan lluitant amb valentia i força per seguir gaudint del regal de la vida.