diumenge, 10 de novembre de 2013

342- Ciències per al món contemporani: estudi de l'Univers


Els alumnes de ciències per al món contemporani acaben de finalitzar el treball en grup i les exposicions orals sobre diferents aspectes de l'Univers. El següent video en mostra un viatge fins als límits de l'Univers amb un itinerari detallat de les diferents "estructures conegudes" presentades a través d'imatges reals i animacions.


Es poden veure altres videos relacionats amb l'Univers consultant en el canal adn-dna.net a Youtube la llista de reproducció sobre astronomia.

Els alumnes que han realitzat aquesta activitat, explicaran un resum del seu treball en l'apartat de comentaris d'aquest post. Cal seguir les recomanacions per publicar comentaris indicades en el post 341 d'aquest blog adn-dna.

El termini per publicar els comentaris és:

Alumnes de 1r A i 1r B, dimarts 12 de novembre a les 22:00h.
Alumnes de 1r C , dimecres 13 de novembre a les 22:00 h.


28 comentaris:

Martina Baliu 1r Batx B ha dit...

Exposició sobre el Big Bang

Es pot descriure com una bola de foc gegant que va esclatar, en una explosió gegantina, a l' inici de la història del nostre espai-temps. L’explosió d’aquesta matèria va fer que s’expandís a gran velocitat, els materials que la formaven, es van escampar formant l’espai i a mesura que aquest s’anava refredant va formar els primers estels i planetes i amb això les galàxies. Al mateix temps van sorgir els primers elements químics, hidrogen i heli i la resta dels elements s’han anat formant a l’interior dels estels.

Història:
El 1924, Edwin Hubble calcula la gran distància que hi havia entre la nebulosa espiral més propera que mostrava que aquests sistemes eren en efecte galàxies.
Llei Hubble: Constant matemàtica que deia que les galàxies s’allunyen unes de les altres a més velocitat com més lluny estan entre elles. Perquè això passi la matèria havia d’estar concentrada abans en un punt.

Comprovació de la teoria:
1) EFECTE DOPPLER: Quan una galàxia emet ones mentre es mou, aquestes ones es distorsionen. Si un cos s’hi acosta l’ona es comprimeix i si se’n allunya l’ona s’expandeix.
2)RADIACIÓ CÒSMICA DE FONS: Al 1964, arribava a la Terra una radiació de tot l'univers (còsmica) i feble (de fons), es diu que es el ressò del Big Bang que encara ens arriba.

Què passarà en el futur?
1) Teoria del Big Rip (gran estripada): les galàxies s'aniran separant poc a poc fins arribar al moment en què es comensaran a crear forats negres i tota la matèria es descompondrà fins a quedar en no res.

2) Teoria del Big Crunch: La matèria arribarà al seu màxim punt d'expansió, aleshores es tornarà a ajuntar i hi tornarà a haver una nova explosió i així seguidament. Aquesta teoria està desaprovada perquè es demostra que les galàxies no es pararan mai d'expandir.

Martina Baliu
Gemma Clarasó
Aina Eroles
Ciències del món contemporani
1r Batx B

Anònim ha dit...

MART

Mart és el quart planeta del sistema solar. També es diu planeta vermell ja que n’és el seu color. Té dos satèl•lits anomenats Fobos i Deimos.
CARACTERÍSTIQUES:
Radi equatorial -> Mart (3.397 km) Terra (6.378 km)
Massa -> Mart (6,42 x 1023 kg) Terra (5,9 x 1024 kg)
Distància mitjana al Sol -> (Mart 227.940.000 km) Terra (149.600.000 km)
Dia: rotació sobre el seu eix -> Mart (24,62 hores) Terra (23,93 hores)
Any: òrbita al voltant del Sol -> Mart (686,98 dies) Terra (365,256 dies)
Temperatura mitjana superficial -> Mart (-63 º C) Terra (15 º C)
Gravetat superficial a l’equador -> Mart (3,72 m/s2) Terra (9,78 m/s2)
Atmosfera: components -> Mart (Diòxid de carboni i altres) Terra (Nitrogen, oxigen,...)
Satèl•lits -> Mart (Fobos i Deimos) Terra (Lluna)
Un cos a Mart pesaria un terç del que pesa a la Terra.
SUPERFÍCIE:
La superfície de Mart té cràters, camps de lava, volcans, llits secs de rius i dunes de sorra. El cràter més gran es diu Hellas Planitia i fa 6km de profunditat i 2000km de diàmetre. La muntanya més alta és l’Olympus Mons, que és el volcà més alt del sistema solar: té 25km d’altura. A l’equador hi ha el Valles Marineris, un descomunal canó d’una longitud de 2700km, una amplària de fins a 500km i una profunditat fins a 7km. Les dunes de sorra són formades gràcies a la seva baixa pressió. Els ràpids vents poden aixecar gran quantitat de partícules sòlides a altres indrets així formant les dunes.
Els casquets polars tenen una estructura estratificada amb capes de gel i de pols fosca.
GEOLOGIA:
La composició de Mart és bàsicament formada de basalt volcànic amb un alt contingut d’òxid de ferro que donen el característic color roig. Els elements principals són: oxigen (44%), silici (22%), ferro (12%) i altres en quantitats menors.
AIGUA A MART:
A la superfície hi ha aigua glaçada. Com que té una pressió i una temperatura inferiors als de la terra l’aigua passa directament de l’estat sòlid al gasos o viceversa (sublimació).
Segons uns estudis Mart va poder tenir abundants cursos d’aigua líquids perquè abans tenia una atmosfera molt més densa.
ATMOSFERA:
La composició de l’atmosfera és bàsicament de diòxid de carboni (95%). El seu color és d’un suau rosa salmó a causa dels grans de pols. Té vents molts forts i grans tempestes que poden envoltar tot el planeta durant mesos. La capa d’ozó és mil vegades inferior a la de la Terra i això permet el traspàs de radiació ultraviolada. La dèbil atmosfera produeix un efecte hivernacle que augmenta la temperatura superficial uns 5oC.
CLIMATOLOGIA:
Com que Mart es troba més lluny que la Terra les seves temperatures són més fredes. La diferència de temperatura entre la nit i el dia encara és més pronunciada que la Terra a causa de la seva dèbil atmosfera.
La temperatura mitjana superficial és d’uns -550C. A l’estiu es pot arribar als 20oC durant el dia a l’equador mentre que a la nit només arriba als -80oC. A l’hivern en els casquets polars la temperatura baixa fins als -130oC.
Quan Mart està més a prop del Sol la temperatura és més elevada i es va enregistrar 27oC.
Mart té estacions com la Terra perquè el seu eix també està inclinat respecte el pla de l’òrbita (250C).
VIDA A MART
Actualment a partir d’algunes expedicions a Mart sembla que no hi hagi vida. Tot i això no es descarta la possibilitat que hi hagi hagut vida ja que cada vegada és més evident que fa 2 mil milions d’anys hi va haver aigua i que la seva atmosfera era més densa.
EXPEDICIONS A MART
Opportunity 2004 i Curiosity 2012
http://www.youtube.com/watch?v=gwinFP8_qIM

Oriol Bacardit i Oriol Castaño

Vidal Melero Iglesias, Edgar Fernández i Josep Piqué 1r Batx. B ha dit...

Nosaltres hem treballat sobre Mart. Ens ha resultat molt interessant ja que és un planeta proper a la Terra sobre el qual no sabíem gaires coses.
Mart és el 4t planeta més proper al Sol. Té dos satèl•lits, Fobos i Deimos. Un any a Mart equival a 687 dies i la temperatura mitjana és de -67 graus centígrads.
Mart està format per ferro, cosa que proporciona el color roig al planeta. Els constituents principals són, per orde d'abundància: oxigen (44%), silici (22%), ferro (12%), alumini (5%), magnesi (4,%), calci (3%), titani i altres.
A Mart s’han fet varies expedicions: la primera va ser la Marsnik 1, una sonda espacial enviada per sobrevolar mart. Malgrat això va fallar en el llançament. El primer coet que va sobrevolar el planeta va ser la Mariner 4 (1964) que va aconseguir obtenir 21 imatges del planeta. A mesura que passen els anys hi han mes èxits en els llançaments de les sondes espacials. La Mars 3 va estudiar l’atmosfera i les condicions meteorològiques del planeta. Per què veieu el cost que suposen aquestes expedicions, el llançament de la Víking 2 va costar 3.500 milions de dòlars i va involucrar a 10.000 persones. La sonda espacial Mars Global Surveyor va recollir més dades que totes les anteriors juntes. També va obtenir imatges de Fobos. Per últim vui mencionar la sonda espacial Phoenix, que al 2008 va identificar una mostra petita d’aigua fent una perforació de 5cm al terra del planeta.
El robot curiosity va ser enviat per el “Mars Science Laboratory (MSL)”. És un astromòvil d’exploració marciana enviat el 26/08/2011. Els objectius eren investigar si hi havia hagut vida a mart, estudiar el clima i la geologia del planeta i l’habitabilitat planetària.
Mart té dos satèl•lits, Fobos i Deimos. Fobos gravita a 6.100 km de Mart i el seu període de translació al voltant de Mart de 7 h 39 min 14 s. Fobos s’acosta lentament a Mart. Deimos Gravita a 20.000 km i té un període de translació sobre mart de 30 h 17 min 55s.
Perquè hi hagi vida a mart hi ha d’haver aigua en estat líquid. De moment només s’ha trobat aigua en estat sòlid (gel). Mars va tenir grans cursos d’aigua però quan es va dissipar l’atmosfera en l’espai va disminuir la pressió i va baixar la temperatura i l’agua es va solidificar. El robot Phoenix va trobar una petita mostra d’aigua en estat líquid sota la superfície marciana, cosa que podria fer pensar que podria existir vida a mart.
Edgar Fernández
Vidal Melero
Josep Piqué
1r batx. B

Bernat Canals ha dit...

En el nostre treball, tractavem l'antimatèria.

L'antimatèria està formada per les mateixes partícules elementals que la matèria però són de carrega oposada.
Tot i que pugui semblar un tema més aviat de ciència-ficció, el cert és que la seva existència va ser demostrada a principis del segle XX i al llarg d'aquest se n'han pogut crear petites quantitats en els acceladors de partícules, cada cop aconseguint-ne allargar la vida.

Les aplicacions pràctiques de l'antimatèria poden ser molt diverses, segurament la més útil com a combustible, i si bé encara suposa un problema un tema tant essencial com en seria el transport, ja és usada actualment en medicina per obtenir imatges internes de pacients amb més resolució que les anteriors.

L'antimatèria ens obre unes quantes incògnites, com ara perquè a l'univers no hi trobem antimatèria i matèria en parts iguals, quina era aquesta proporció a l'orígen de l'univers i, si puguéssim comprovar com actua aquesta en un camp gravitatori de matèria, podria tirar per terra la teoria de la relativitat.

Guillem Ordi Muntané
Bernat Canals Guàrdia
Marc Torrents Yeste

Robin Jimenez Newman ha dit...

ELS COMETES

CLASSIFICACIÓ DE COSSOS ESPACIALS
Cometes: Cossos de gel, pols, terra i gasos.
Asteroides: Cossos rocosos irregulars massa petits per ser considerats planetes.
Meteoroides: Fragments de cometes o asteroides.
Meteorits: Meteoroides que arriben a impactar amb la Terra.
Meteors: Meteoroides que travessen l'atmosfera, també coneguts com "estels fugaços".
Planetes nans: Cossos que no tenen prou massa per tenir una gravetat que atregui altres cossos però si que defineix la seva forma més o menys uniforme.

ESTRUCTURA DEL COMETA
La estructura dels cometes esta formada per la coma (un núvol de gas i pols que l'envolta), un nucli sòlid de gel, una cua de pols, una de gas ionitzat i un núvol d’hidrogen.
En passar a prop del Sol els elements de la cua dels cometes sofreixen una sublimació que forma una atmosfera al seu voltant. Són visibles perquè la llum es reflexa a les seves particules.

FORMACIÓ
Amb la formació del Sistema Solar, la matèria més lleugera en rotar es va anar dispersant cap al exterior i refredant-se fins que van acabar agrupant-se en cossos que ara coneixem com els cometes.

SITUACIÓ
Una gran part es troba al Núvol Oort a 100.000 AU (unitats astronòmiques) del Sol, amb una òrbita d'uns 30 milions d'anys.
També coneixem el Cinturó de Kuiper que es troba entre Neptú i unes 50 AU del Sol.

COMETA HALE-BOPP
El Gran cometa del 1997 on es va descobrir la cua de sodi, que va pasar a 7’2 UA del Sol i será visible amb telescopi fins el 2020.

COMETA HALLEY
Ja observat al 240 a.C, és visible cada 76 anys i és un cos negre tot i l'aparença brillant que percebem nosaltres.

COMETA HYAKUTAKE
Va ser el primer cop que es va detectar una emissió de raigs x per part d’un cometa i té una cua de 500 milions de quilòmetres.

IMPACTE TERRESTRE
Per un darrer anàlisis d'un material trobat a Egipte, s'estudia la possibilitat d'un impacte d'un cometa amb la Terra primitiva que va crear aquest nou mineral a causa de l'alta temperatura i pressió de l'explosió i la manca de cràter que ho demostri.

Carlos Morales i Robin Jiménez
1r de batxillerat A

Anònim ha dit...

LA LLUNA:
La Lluna és l’únic satèl•lit natural de la Terra. És el segon satèl•lit més gran del sistema solar. La Lluna té dos moviments principals: un de translació al voltant de la Terra, seguint una òrbita el•líptica, i un de rotació en què gira al voltant del seu propi eix. Les fases de la Lluna són degudes a la variació de les posicions de la Lluna, la Terra i el Sol, que modifiquen la porció visible de la Lluna des de la Terra. Quan la Lluna està entre aquests el Sol i la Terra, la seva superfície il•luminada no és visible des de la Terra: és lluna nova. Es veu un fus esfèric il•luminat progressivament; quart creixent. Quan la Lluna i el Sol es troben en oposició en amb la Terra, l’hemisferi lunar apareix completament il•luminat; lluna plena. La part il•luminada de l’hemisferi lunar comença a decréixer, quart minvant.
LA LLUNA I LES MAREES
L’atracció gravitatòria entre les masses de la Lluna, el Sol i la Terra és la responsable de les marees. Una marea és un moviment cíclic d’ascens i de descens del nivell de l’aigua marina provocat per l’atracció que la Lluna i el Sol exerceixen sobre l’aigua de la Terra. El moviment periòdic de l’aigua amunt i avall barreja els nutrients i l’oxigen i estimula la productivitat marina.
ESTRUCTURA INTERNA DE LA LLUNA
ESCORÇA. Té un gruix mitjà de 80 km
Està formada majoritàriament per anortosita (roca intrusiva, ígnia). A sobre de l'escorça lunar es troba una capa de pols de roca anomenada regolita.
MANTELL. De 65-150 km. a 1000 km. Sòlid. Bàsicament olivina, magnetita i ferro.
NUCLI. De 1000 km. a 1500 km. Nucli interior sòlid ric en ferro amb un radi de 240 Km i una ànima externa composta principalment de ferro líquid amb un radi d'aproximadament 300 Km.
SUPERFÍCIE I RELLEU
La superfície lunar es divideix en dues zones diferenciades per la seva albedo (mesura de la tendència d'una superfície a absorbir i reemetre una radiació incident, com la del sol):
Les parts més clares s'anomenen TERRAE. Són terres altes cobertes de cràters.
El cràter lunar més gran, que també és el més gran del sistema solar, forma la conca d'impacte Pol Sud-Aitken. Aquest cràter està localitzat a la cara oculta, prop del pol sud
Les parts més fosques s'anomenen MARIA (plural del llatí mare –mar-), i són grans planes de lava basàltica que fa mils de milions d'anys va cobrir antigues conques d'impacte de meteorits.
ORIGEN DE LA LLUNA: 3 hipòtesis al llarg de la història.
1)Terra i Lluna creades al mateix temps i des d’aquell moment ja són planeta i satèl•lit.
2)Terra i Lluna creades per separat i en un moment determinat la Lluna és atreta per la gravetat terrestre i per tant passen a ser planeta i satèl•lit.
3)(Acceptada actualment) en els períodes de creació de la Terra, un astre de l’espai va impactar sobre aquesta i va originar uns materials volatitzats que es van situar en forma d’anell al voltant de la Terra (semblant al sistema d’anells de Saturn) i la condensació i agregació d’aquests va originar la Lluna, que va ser atreta per la gravetat terrestre.
ECLIPSIS:
- Quan la Lluna se situa entre la Terra i el Sol = eclipsis de Sol.
-Quan la Terra se situa entre la Lluna i el Sol = eclipsi de Lluna.
CREENCES: Lluna associada a crims, assassinats, malalties mentals... (NO comprovat científicament)
-Un reporter va intentar una teoria i va resultar que al cap d’un mes d’haverse’ls tallat en lluna Creixent li havien crescut 3 mm més que en lluna Minvant (s’hauria de fer en més casos).
-É s molt curiós que el cicle menstrual de la dona duri aproximadament com el cicle lunar (28 dies).
-Els pagesos creuen en que cada hortalissa té el seu temps, i tot i que no està comprovat científicament, és molt possible que aquesta teoria sigui vertadera ja que el moment en que planten cada hortalissa és més eficaç que en tots els altres.
Ainhoa Alvarez, Clàudia Estruch, Gemma Rigol, 1r Batx B.

Anònim ha dit...

SATURN:
Saturn és el sisè planeta del sistema solar atenent la seva proximitat al Sol, situat entre Júpiter i Urà. És un dels anomenats planetes exteriors.
Hi podem destacar els seus anells, visibles fins hi tot a la terra. Aquests, estàn compostos per partícules de tamanys variats amb abundant aigua gelada, pols i sorra. Totes aquestes dades les coneixem gràcies als descobriments que van aportar tres naus espacials de la NASA: la Pioneer 11, i la Voyager 1 i 2 que enviaven imatges i animacions del planeta. Gràcies a la Voyager es van descubrir els elements que formaven la atmosfera de Saturn i satèl·lits com Epimeteu.
Com a característiques principals de Saturn podem dir que té una temperatura i un volum molt elevats,rota molt rapidament, té un núcli sòlid a l’interior,a la seva composició hi podem trobar d’hidrogen, heli, metà,vapor d’aigua, fosfina, età i amoníac cosa que fa que es formin tormenentes elèctriques als seus núvols.
Té un gran nombre de satèl.lits (Mimas, Encélado, Tetis, Dione, Rea, Hiperión, Jápeto, Febe i Tità) i el més gran és Tità.

MORGANA PALENCIA
RICARD FUSTÉ
NATÀLIA DE BELZA

Marina Pelfort Moreno ha dit...

Els exoplanetes
Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris diferents del nostre. Aquest planetes tenen períodes orbitals petits, òrbites excèntriques molt properes a l’estrella central. Són planetes grans, tenen molts gasos, no emeten llum pròpia i han viatjat des de orbites llunyanes.
El primer exoplaneta que va ser descobert el 1995 gràcies el mètode de velocitats radial, aquest rep el nom de 51 Pegasi b.
El mètodes de detecció:
Directes: gràcies a una imatge detectada per un telescopi situat a la Terra.
Indirectes: s’aconsegueix a partir de càlculs.
- el mètode de trànsit
- el mètode astromètric
- el mètode de la velocitat radial
- el mètode de doppler
- microlents
- anomalíes entre pulsars

Per descobrir més sobre aquests actualment hi ha la Missió Kepler és un telescopi espacial de la NASA, llançada el 2006. Aquesta missió té com a objectius explorar la diversitat de sistemes planetaris que hi ha a la Via Làctia i es centrarà en una petita regió que pot arribar a tenir prop de 100.000 estrelles.
Un dels planetes més semblants a la Terra és el GLIESE G, les seves característiques són:
-Tres vegades massa Terra
-Zona habitable de la seva estrella
-Es troba a 20 anys lluny de la terra
-Rocós
-Temperatures entre 31ºC i -10ºC


Berta Jorba, Elsa Montes i Marina Pelfort

Maria Sabater, Laura Poch, Marta Calleja ha dit...

L'HOME A L'ESPAI
El primer home a anar a l'espai va ser Iuri Gagarin (27 anys, rus) amb la nau Vostok 1 el 12/4/1961. El seu nom en codi era Cedre i a las 9.25h ia estava en òrbita, va fer una volta a la terra de 108min i per començar el viatge de tornada van haver de crear una mena de retrofrenada perquè la nau estava fora de l'òrbita calculada. La separació de la càpsula i el mòdul de servei es va fer amb 10min de retràs i amb condicions desastroses però l'entrada a l'atmosfera va anar bé. Quan quedavan 7000m Gagarin es va tirar amb paracaigudes. Va morir el 27/3/1968 en un Mig-15.

La primera dona a anar a l'espai va ser Valentina Tereishkova (26 anys, russa) amb la nau Vostok 6 el 13/6/1993. Chaika, el seu codi d'astronauta, va completar 48 voltes a la Terra en 2 dies i 23hores. Va ser nombrada Heroïna de la URSS i va ser condecorada amb l'Ordre Lenin, el de la Revolució d'Octubre i el de la Bandera Roja del Treball.

Una de les tragèdies a l'espai ha sigut la mort de 3 astronautes que anaven a la Lluna a causa d'una esquerda a la nau quan entraven a la Terra que va produir un canvi de pressions i això va fer que els astronautes d'asfixiessin.

Curiositats:
1.La gravetat a l'espai provoca que els ossos es separin i per tant que creixem.
2. Pots viure a l'espai el temps que tinguis provisions ja que no hi ha oxigen ni plantes ni animals.

Maria Sabater
Laura Poch
Marta Calleja

1r batx A

Anna Solé i Júlia Guarro ha dit...

El nostre treball tractava sobre els forats negres.
Els forats negres són concentracions de matèria de gran densitat. La seva gravetat és tan gran que ni tan sols la llum pot escapar-se'n. L'horitzó d'esdeveniment és el punt màxim per on pot passar un cos sense ser engolit pel forat.
Els forats negres s'han format majoritàriament a partir de la fi d'estels (com a mínim amb el triple de massa que el Sol).
Es classifiquen en: primordials, van sorgir amb el Big Bang; supermassius,tenen la massa de milions de cossos solars; de massa intermèdia, tenen la massa de milers de cossos solars; o de massa solar,sorgeixen de l’explosió d’estrelles tres cops majors que el Sol.
La majoria de galàxies tenen un forat supermassiu al centre. A la Via Làctia tenim el Sagitari A.


Júlia Guarro
Anna Solé

Berta Prats ha dit...

FORAT DE CUC
teoria de la relativitat
La teoria de la relativitat es refereix a les teories que Albert Einstein va publicar entre 1905 i 1916 que tenen en comú el principi de relativitat, que afirma que les lleis de la física són les mateixes per a tots els observadors.
Espai- temps
Aquest concepte d’ espai-temps suposa que tot l'univers està format per un teixit elàstic que aparentment és pla, tot i que quan rep una càrrega d'energia i es deforma,creant al seu voltant el camp gravitatori d'aquell cos.
Velocitat de la llum
Fa referència a la velocitat que té la llum en el buit.
Paradoxa dels Bessons
A l’espai, el temps va més lent que a la Terra, això es coneix com a dilatació del temps.
Einstein ho va anomenar: relativitat espacial.
El rellotge del bessó que es queda a la Terra, les agulles hauran fet moltes més voltes que el bessó de l’espai, però les agulles comparant-les al tornar a la Terra van a la mateixa velocitat.
Forat negre
Són cossos amb un camp gravitatori extraordinàriament gran.
No es pot escapar cap radiació electromagnètica ni lluminosa, per això són negres.
La llum entra, però no surt.
Cosmos
L’ús més habitual és com a sinònim de l’Univers, però com que a l’Univers es creu que encara està en expansió. El cosmos és el tot.
No se sap: - la forma
- si la mida és finita o infinita
- si és pla o múltiplement connex (el principi és el final).
Einstein Rosen
Einstein-Rosen és un altre nom que se'ls dóna en honor als científics que van coniderar el fet qe les equacions de la relativitat permetessin aquests fenòmens. Tenint en compte que no existeix un temps unic i absolut, sinó que, trobem variacions amb la curvatura de l'espai-temps que fa que el temps pugui esdevenir relatiu.
Tots aquests estudis es van dur a terme bàsicament per descobrir més sobre la possibilitat de viatjar en el temps, que si aixó es verifiqués, seria possible, viatjant a unes velocitats més altes a la de la llum.
Què son els forats de cuc

Un forat de cuc és un túnel, el qual connecta dos punts de l’espai-temps, o dos Universos paral•lels. Mai s’ha pogut observar i no està demostrat que existeixen però matemàticament són possibles. Són ‘’dreceres’’ perquè són punts distants que ens permeten arribar més ràpidament que no pas si travesséssim l’Univers a velocitat llum. També es pot anomenar Pont d’Einstein–Rosen ja que tots dos van estudiar el que succeïen l’interior d’un forat negre.
Tipus de forats de cuc
-Intra-univers: Connecta una posició de l’Univers amb un altre en un
diferent.
-Inter-univers: Connecta dos universos diferents. També és anomenat “Forat de cuc de Schwarzchild”. Es creu que es podria viatjar s’un Univers a un altre de paral•lel
Es pot viatjar en el temps?
Els científics creuen que la vida d’un forat de cuc és molt curta. S’obra i es torna a tancar ràpidament. La matèria quedaria atrapada dins d’aquest, i tot i que aconseguís sortir per l’altra extrem, no podria tornar. Evidentment tampoc podríem decidir on ens portaria.
Segons la relativitat general, és possible viatjar al futur però no al passat. Si es pogués viatjar al passat podríem alterar la historia.
Curiositats
S’anomenen així perquè s’assemblen a un cuc que travessa una poma per tal d’arribar a l’altre extrem .

MARTA SALGADO
AURA FERRER
BERTA PRATS

Berta Gracia, Carola Domènech, Anna Dàvila 1rB batx ha dit...

UNIVERSOS PARAL·LELS:

És una hipòtesis física que dona la possibilitat de l’existència de varis universos o realitats relativament independents, que passen simultàniament. Aquesta teoria ajuda a entendre molts misteris de la mecànica quàntica. Diu que cada cop que s’explora una nova possibilitat física un univers és divideix perquè cada possible resultat és realitza en un univers paral·lel diferent. Que cada un de nosaltres tenim un clon en cada un dels universos i que a cada clon li passen diferents situacions. Per exemple quan un motorista es salva d’un accident, en un univers paral·lel està a l’hospital, i així infinits escenaris.


El desenvolupament d’aquesta teoria, dels universos paral·lels, surt de la física quàntica, la teoria unificada i la teoria de cordes.

La fisica cuantica o mecanica cuantrica estudia la fisica a nivell microoscopic, ens descriu com es comporten les particules mes petites. Aquesta en demostra que les particules tenen la posiblitat de estar en mes d'un lloc a la vegada, és a dir, hi són però a la vegada no, de travesar coses solides, de estar en dos llocs a la vegada... Es com el gat de Schröedinger que esta viu i mort al mateix temps o la teroia dels bessons. Tambe ens explica la teoria de la relativitat, que tracta so bre la gravetat, espai-temps...
La fisica cuantica ens ajuda en la tecnologia: microonas, portes mecaniques,ordinadors cuantics...
A molta gent li costa creue que aquesta fiscia sigui veritat
Però no fan falta demostracions matemàtiques, sinó que quan ens preguntem i si hagués passat alguna cosa, en un altre univers ha passat i per això no t’ha passat a tu.

La teoria de les cordes és el intent de respondre a la pregunta: De que està fet el món?. Ens explica com estan relacionats totes les interseccions del mon, fins i tot amb la gravetat. Bàsicament explica que totes les partícules fonamentals de les quals està format el món són diferents manifestacions de una corda. Ens determina la tensió i la longitud d'aquesta corda, segons els seus components, tambe ens determina la vibracio, com mes vibra mes energia te per tant mes massa. Per exemple: un electró és un llaç petit a una corda, però això observat al microscopi, i s’hi van ajuntant altres cordes i formen l’univers.
No podem demostar que aquesta teoria es certa, o sigui que les particules estan formades per cordes que vibren, ja que la tecnologia no ens o perment.

La temàtica dels universos paral·lels és molt freqüent en la ciència ficció, s’utilitza en gèneres com el terror, fantasia... A vegades aquest univers paral·lel és molt similar al nostre però amb llocs tenebrosos i vides monstruoses. Com en el exemple de Pixar, que utilitzen els mos paral·lels per fer les seves pel·lícules.


Anònim ha dit...

ELS FORATS NEGRES

1. QUÈ ÉS UN FORAT NEGRE?

-Els forats negres són concentracions de matèria de gran densitat.
-Res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n.
-Si caiguessis en un forat negre series “espaguetitzat”.

2. HISTÒRIA

- John Michell va exposar el 1783 en una carta a Henny Cavendish la idea d’un cos tan massiu que ni tan sols la llum en pot escapar.
- El 1915, Albert Einstein va desenvolupar la seva teoria de la relativitat, demostrant que la gravetat influencia en el moviment de la llum.
- El 1963, Roy Kerr va trobar la solució exacta per a un forat negre rotatori. La singularitat rotatòria d’aquesta solució era un anell, i no un punt.
- El físic John Wheeler està amplament acreditat per haver estat el inventor de terme FORAT NEGRE el 1967 amb la lectura de Our Universe: lo conegut i lo desconegut.

3. QUIN ÉS EL SEU ORIGEN?

-Quan l’hidrogen d’un estel s’ha esgotat l’estel comença a fabricar i cremar elements cada vegada més pesats i variats.
-El nucli es contrau i la temperatura creix.
-En el nucli hi ha una implosió.
Inici a altres estels.
-Del cor de l’antic estel se n’han destruït els àtoms i nomes en queden neutrons.

4. CLASSIFICACIÓ

-FORATS NEGRES PRIMORDIALS: Van sorgir amb el big bang.
-FORATS NEGRES SUPERMASSIUS: tenen la massa de milions de cossos solars.
-FORATS NEGRES DE MASSA INTERMEDIA: tenen la massa de milers de cossos solars.
-FORATS NEGRES DE MASSA SOLAR: sorgeixen de l’explosió d’estrelles tres cops majors que el Sol.

5. CURIOSITATS

-Els forats negres també es poden anomenar estrelles congelades per què el temps i l’espai es comporten d’una manera molt estranya a l’horitzó d’esdeveniments. Una matèria brillant caient-hi semblaria que s’anés alentint a causa de que les zones de llum tardarien més i més a arribar-nos.
-A causa de les seves característiques físiques, els forats negres només es poden detectar a través de la influència que exerceixen en el seu entorn, i també per els raigs X que emet la matèria quan accelera just abans de ser empassada pel forat negre.
-Forats de cuc: hi ha algunes teories de que els forats negres poguessin estar connectats amb d’altres de manera que serien com tubs llargs que poden travessar l’espai i el temps. Aquesta idea s’ha fet servir molt en la ciència ficció.
-Els forats negres també poden tenir diferents mides depenent de les dimensions de l’estel del qual han sorgit. Els més grans s’amaguen al cor de les galàxies. Sagitari A és el nom donat al forat negre que hi ha al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia. I sembla ser que cada galàxia te al seu centre un forat negre.
El nostre ens queda a 27.000 anys llum de distància. És com quatre milions de vegades més gran que el nostre Sol. El seu punt de no retorn és 7,7 milions de kilòmetres.
-Forats blancs: un forat blanc és un objecte celeste amb una densitat que deforma l’espai però que a diferència del forat negre deixa escapar matèria i energia en lloc d’absorbir-la. Aquest fenomen no es demostrable, però és possible matemàticament.
-Cal dir que fins ara no hi ha proves directes de l'existència dels forats negres, però és compatible amb les teories actuals de la física i l'astrofísica, encara que hi ha alguns físics que no estan d'acord amb la seva existència.

VÍDEO EXPOSAT:

http://www.youtube.com/watch?v=GIagi2J37Ec

http://www.youtube.com/watch?v=3QYVUvm3Uc4

JÚLIA GUARRO I ANNA SOLÉ
1BATX. A
CMC

Ana Lechuga, Marina Marfil, Ester Rabell ha dit...

EL CERN

El CERN és el centre europeu de recerca nuclear. Se centra en la investigació física de partícules i vol entendre l’inici de l’univers i de què està formada la matèria per així aconseguir respondre a preguntes com: Per què existim? De què estem formats?
Està situat a la frontera entre França i Suïssa.

Algunes investigacions del CERN:
-El Gran Col•lisionador d’Hadrons: És un accelerador de 27km de circumferència . S’hi acceleren protons a grans velocitats, donen 11,245 voltes cada segon i xoquen entre si per així poder estudiar els quarcks, les primeres partícules subatòmiques que van existir. És la màquina més freda de l’univers i per dirigir els protons s’utilitzen grans imants.
-La matèria fosca: És una matèria que no interactua amb la força electromagnètica, és a dir, no absorbeix ni reflexa llum per això és tant difícil de detectar i només sabem de la seva existència per l'afecte gravitatòria que té sobre la matèria visible.
- El Bussó de Higgs: És una partícula fonamental responsable de que altres partícules tinguin massa. De moment, no s'ha pogut trobar en cap experiment, però l'LHC del CERN l'esperen trobar d'aquí a poc temps.

Carles Pauné, Chals ha dit...

L' Univers: l'abocador de la Terra

La brossa espacial en xifres: el Primer satèl·lit va ser llançat el 4 d'octubre de 1957. Actualment hi ha uns994 satèl·lits operatius (5%). També hi ha:
34.000 objectes de més de 10 cm
200.000 entre 1 i 10 cm
35 milions entre 0,1 i 1 cm
Aquests són un problema ja que poden fordedar altres satèl·lits. La brossa espacial, està formada alhora per un 42% residus de fragmentació, un de 17% trossos de coets, un 19% objectes relacionats amb missions i un 22% naus no funcionals.
La brossa espacial es pot haver creat per: Grans explosions en òrbites altes, Pèrdues en l’equip coneguts com “Boosters”: Equips que estan sempre amb òrbita. I també com a conseqüència de la carrera espacial (EUA i URSS)
Els principals incidents són: Sídrome de Kessler: reacció en cadena de fragmentació de satèilits. I les caigudes a la Terra: molt preilloses.
Les principals solucions passen per desorbitar els satèl·lits (treurel's de la gravetat terrestre) és molt costós i s'ha d'anar molt lluny.
Actualment hi ha grans projectes desenvolupant-se tant a Europa com a Amèrica. Satèlits capaços d'arreglar als altres. De posar-hi combustible, de desintegrar-los en l'atmòsfera. També s'ha proposat altres solucions com un raig làser des de la Terra (aquesta iniciativa està desevolupant-se a Catalunya)

GIL, MANEL I CARLES
1A
Ciències del món Contemporani

Roger ha dit...

LA LLUNA
-És l'únic satèl•lit natural de la Terra
-Atmosfera insignificant
-Es considera fossilitzada
- massa petita = gravetat 1/6)
-20 de juny de 1969 -> primera vegada que es va arribar a la lluna
ECLIPSIS
De la Lluna: Es situa a l’hombra de la Terra
De Sol: La Lluna passa entre la Terra i el Sol i el tapa. Fins a cinc vegades a l’any
FASES
-Creixent
La part de la cara il•luminada de la Lluna que es veu des de la Terra creix i la Lluna sembla la lletra D.
La fase de lluna creixent dura 13 o 14 dies.
Quan es veu exactament la meitat de la cara de la Lluna il•luminada -> quart creixent.
-Plena
La Lluna es veu perfectament rodona perquè la cara de la Lluna il•luminada pel Sol es veu completament.
Aquesta fase només dura una nit.
-Minvant
Des de la Terra només es veu una part de la cara il•luminada de la Lluna i aquesta part disminueix una mica cada dia. La Lluna sembla la lletra C. Aquesta fase dura 13 o 14 dies.
Quan es veu exactament la meitat de la cara de la Lluna il•luminada -> quart minvant.
-Nova
Quan des de la Terra es veu la cara no il•luminada de la Lluna. Aquesta fase només dura una nitMarees: La seva gravetat amb la del Sol atreuen les nostres aigües .



INFLUÈNCIES sobre la terra
20cm de variacions en les marees al Mediterrani
A llocs amb latituds mitjanes i grans oceans són més fortes (12m)
Sobre les persones -> cabells 4cm més llargs a l’any si es tallen en lluna minvant
COMPOSICIÓ: Rica en ferro
ORIGEN DE LA LLUNA
Hi ha 5 hipòtesis sobre l’origen de la lluna
Fissió
Captura
Formació simultània
Impacte
Precipitació

Alex Ars ha dit...

VIDA A L'ESPAI

Donades les dimensions que té l’espai és gairebé segur que hi pot haver alguna classe de vida, tot i que encara no se n’ha trobat cap indici.

- Condicions per a la vida a l’espai

1.Distància del planeta a l’estel.
2.Una gravetat suficient al planeta.
3.Nucli metàl·lic fos.
4.Presència d’un satèl·lit gran.
5.Temps de vida de l’estel.
6.Existència de planetes gegants propers.
7.Situació dins la galàxia


- Recerca científica

Els científics busquen la vida unicel·lular dins el sistema solar.
Examinació de meteors
Estudi superfície extraterrestre
Europa (Júpiter)
aigua líquida subterrània
Sondes Viking – emissions gasoses del sòl marcià -microbis
Ritmes circa diaris dades de les Viking
Estructures semblants bacteris – Meteorit marcià


- Vida a Mart

Mart és el planeta més ben explorat, ja que en la seva escorça és veuen enormes lleres seques i un possible oceà perdut.
Actualment les seves glaceres
es fonen a causa d’un cambi
més en el clima com molts dels
que ha viscut al llarg de la història.


- Característiques físiques i químiques

-Aigua líquida
-Metà
-Formaldehid
-Sílice
-Guèisers a Mar
-Radiació còsmica


- Meteorits provinents de Mart

-Meteorit ALH84001
-Meteorit Nakhla
-Meteorit Shergotty


- Sondes espacials enviades a Mart

-Mariner 4
-Programa Mars
-Sonda Phoenix (2008)
-Mars Science Laboratory (2012)

POL PLANAS I ALEXANDRE ARS

Anònim ha dit...

ANDROMEDA

INTRODUCCIÓ

-La galàxia Andròmeda ,també conegut com la M31, és una galàxia espiral gegant de tipus Sb, que està ubicat al Grup local .

-Andròmeda té un nucli brillant del qual emergeixen dues braços espirals, mitjanament desenvolupats i molt propers al nucli.

-La evolució d’Andròmeda a partir de la seva existència es pot dividir en tres parts:

 La primera part es remunta a 10 mil milions d’anys enrere on es va formar un bulb i un disc.

 La segona part es 2 mil milions d’anys després .Col•lisió contra una galàxia menor i transformació temporalment en una galàxia Infraroja ultra lluminosa.

 I finalment , fa 4 mil milions d’anys .Deformació del seu disc i el mateix temps un augment de la formació estel•lar.

CÚMULS GLOBULARS
I GALÀXIES SATÈL • LIT

-Cúmuls Globulars:

-Andròmeda és una galàxia que conté una gran quantitat de cúmuls globulars, des de cúmuls amb 8 milions d’edat fins , cúmuls joves de 5milions d’anys. Destaca la G1 per la brillantor.

-Galàxies satèl•lits:

-La galàxia del Triangle ,galàxies de forma el•líptica com la M32, M110 o galàxies esfèriques com Andròmeda I i Andròmeda II.

LA VIA LÀCTIA I ANDRÒMEDA

-Andròmeda que està ubicat a 2.5 milions d’anys llum de la via làctia , se n’està apropant a 300km/segon .

-La qual suposaria que en un període de tres mil a 5 mil milions d’anys podria col•lacionar amb la nostra galàxia.

-Donant com resultat la creació d’una galàxia el•líptica gegant.

OBSERVACIÓ

-Andròmeda va ser observada a l’any 964 per l’astrònom Abd Al-Rahman Al Sufi.

-La primera observació telescòpica va ser al 1612 per Simon Marius.

-Al 1950 els astrònoms R. Hanbury- Brown i C.Hazard van descobrir que aquesta galàxia emetia ones electromagnètiques d’uns 158,8 Mhz.

CARACTERISTIQUES

-La principal estrella d’Andròmeda és Alpherats, és un estel químicament estrany perquè mostra una gran quantitat de metalls atípics.
-Una altre estrella d’interès és Z Andromedae, que experimenta sobtats i espectaculars canvis de lluentor.

CURIOSITATS

-Quan les partícules estan a més temperatura es poden detectar rajos infraroig gracies al telescopi Herschel.

-La galàxia també es coneguda com Objecte Messier 31, M31 o NGC 224.

DIEGO BELEVI I JORDI BERNADET
1ER BATX. A

Anònim ha dit...

Els cometes
Un cometa conta de diverses parts:
El nucli format per gel i roca que esta envoltat d’una atmosfera nebulosa anomenada cabellera o coma que expulsa uns gasos que son petites molècules descompostes del nucli per l’acció de la escalfor del Sol. La cua del cometa es el raig de partícules il•luminades que semblen sortir de la cabellera. Aquesta cua, depenen de la seva composició que tingui és tracta d’una cua iònica o una cua de pols.

Origen dels cometes
Els cometes provenen principalment de dos llocs.
• La núvol d’ Oort. Se situen els cometes de llarg període.
• Cinturó de Kuiper. Se situen els cometes de llarg període.
La majoria dels cometes es creen al núvol d’Oort a grans distàncies del Sol i es
formen a conseqüència de la condensació de la núvol.
Cometa HALLEY
Cometa periòdic, llarg i brillant que orbita al voltant del sol cada 76 anys. La
seva òrbita és el•líptica. Va ser observat per primer cop al any 467 aC per
l’astrònom Edmund Halley, va calcula la seva òrbita al 1705. Es un cometa
inusual perquè tot i de ser de cicle curt se situa al núvol d’Oort.


Els cometes que mes propers han passat de la terra:
1 - El que va passar més a prop es el cometa Lexell , l'1 de juliol de 1770. Va passar a 2.260.000 km de la terra.
2- En l'any 837d.C El cometa Halley va passar a poc menys 6.000.000 km de la Terra.
3- Es calcula que el 1819 el cometa C/1819 N1 va realitzar el trànsit a través del disc.
4- El cometa mes proper ha estat el que va produir la gran extinció dels dinosaures fa 251 milions d'anys . Segons la grandària en (km), els cometes es classifiquen en: Cometa Nan: 0 - 1,5 km. Cometa Petit: 1,5-3 km. Cometa Mitjà: 3-6 km. Cometa Gran: 6-10 km. Cometa Gegant: 10-50 km. Cometa "Goliat":> 50 km

Curiositats
La cua del cometa sempre està en contra del Sol.
Quan s’apropen al Sol també és tornen més brillants i grans. Aquest fet és causat perquè el nucli congelat és calenta per l’escalfor i petites molècules passen en estat gasós i formen una cua i una cabellera més llarga i brillant.


Eric Ortega
Marta Prieto
Júlia Boladeras

Marc Arnau Roca ha dit...

SATURN
Situem Saturn dins del sistema solar, el sisè en ordre des del Sol. El seu nom prové de l’època grecoromana, per representar el pare ancià pel grecs.
Saturn és un planeta gasós, amb una gravetat de 8.96 m/s2. El planeta Saturn està compost d’hidrogen en petites proporcions d’heli i altres elements. Aquest irradia més calor a l’exterior de la que rep del Sol degut a les continues reaccions que succeeixen en la seva atmosfera.
L’atmosfera està formada per núvols superiors estan compostos de cristalls d’amoníac mentre que els núvols baixos són d’aigua. És l’únic planeta del Sistema Solar que té una densitat inferior a la de l’aigua i el vent a l’equador del planeta a arribat a velocitat de 450km/h i fins i tot més.
En quan a la rotació, està comprovat que un any de Saturn són 10.759 dies terrestres o 29,5 anys. Un dia dura aproximadament 10h 32min 35s.
Saturn es caracteritza pels seus anells de partícules rocoses gelades, els més grans i espectaculars del sistema solar. Els descobreix Galileu amb el seu telescopi.
Des del s. XX Saturn ha estat visitat per diverses sondes d’exploració. Pioneer 11, es van obtenir imatges de baixa resolució del planeta, va observar els anells. Seguidament la Voyager 1, amb més detall i La Voyager 2 segueix la feina però amb certs problemes. Finalment la sonda Cassini-Huygens, va realitzar imatges importants.
Saturn té moltes llunes on destaquen:
Tità és la lluna més gran de Saturn, és l'únic satèl•lit natural que se sap que té una atmosfera densa i l'únic cos celeste amb cossos estables líquids a la superfície. Però hi ha una cosa que caracteritza Tità i és la seva atmosfera és l'única rica en nitrogen del sistema solar, a part de la terra. La temperatura de Tità és molt baixa, -179,2º C.

Jàpet té un dels hemisferis molt més fosc que l'altre, característica que es podria deure a l'especial composició d'aquesta part del satèl•lit. Té una baixa densitat i està compost per gel majoritàriament.

Kenneth Casado Navarro
Marc Arnau Roca

Anònim ha dit...

SATURN

Característiques:
-És el sisè planeta en ordre de proximitat del Sol i el segon més gran del sistema solar. Es classifica com a gegant gasós, que vol dir “semblat a Júpiter”. Està compost d’hidrogen i amb petites proporcions d’heli i metà. L’interior consisteix en un petit nucli de roca i gel envoltat d’una capa d’hidrogen metàl•lic i una capa gasosa exterior.
-Saturn te un sistema d’anells que són partícules de gel amb una menor quantitat de roques petites i pols.
-Té molts satèl•lits que orbiten el planeta.
-Saturn està aixafat pels pols i sobresurt a l’equador.
-La seva temperatura superficial mitjana és de - 125 ºC

ANELLS
-Descoberts per Galileu Gelilei
-El cos principal del sistema d'anells de saturn inclou els brillants anells A i B, d’escassa opacitat. Entre un i l’altre hi ha la divisió de Cassini, que és una regió transparent. També compren l’anell C, que és menys dèbil i menys opac.
-Els anells estan compostos de partícules gelades amb abundant aigua gelada.

LLUNES
Saturn te 18 satèl•lits, la densitat d’ells és molt baixa, i a més, reflecteixen molta llum.
 Tità
Satèl•lit més gran de Saturn i el segon del sistema solar. Té una atmosfera més gran que la Terra, formada per nitrogen i hidrocarburs.
Rea
Té un petit nucli rocós, i la resta és un oceà d’aigua gelada.
Japet
Té una densitat semblant a la de Re encara que en el seu aspecte i distingim una cara fosca i una de clara. La cara fosca és material d’un antic meteorit.
Dione i Tetis
Les altres dues grans llunes de Saturn tenen òrbites properes i tamanys similars.

CURIOSITATS IMPORTANTS
- Degut a la ràpida rotació sobre el seu propi eix Saturn està aplanat.
-Saturn és l’únic planeta del nostre sistema solar menys dens que l’aigua.
-Un any a Saturn dura més de 29 anys terrestres.
- La distancia des del Sol, és dues vegades major que la de Júpiter.
-Tità és l'única lluna del sistema solar que té una atmosfera espessa.


NOELIA TORRES
SARA ALOMAR
MARIA LLUÏSA SÀNCHEZ

1r Batx C - CMC

pepe7991 ha dit...

ELS FORATS NEGRES


DEFINICIÓ

Un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum. Per tant, res que es trobi dins del seu horitzó d'esdeveniments pot escapar-se'n, excepte per mitjà de l'efecte túnel quàntic.

TIPUS

Segons l'origen :
- Forats negres primordials
- Forats negres supermassius
- Forats negres de massa intermèdia
- Forats negres de massa solar
Adimensionals/Unidimensionals :
- Forat negre de Schwarzschild
- Forat negre d'Einstein
COM DETECTAR-LOS

Només es poden detectar a través de la influència que exerceixen en el seu entorn.
Fins ara no hi ha proves directes de l'existència dels forats negres.
Els forats negres provoquen una extrema distorsió en l'espai-temps.
Un forat negre és completament invisible, si no hi ha un estel, un planeta o un satèl•lit de massa considerable a prop seu.
El forat negre absorbeix tota la matèria que troba al seu entorn: llum, planetes, materials interestelar, etc.

LOCALITZACIÓ

La majoria es troben al centre de les galàxies i están inactius.

CONDICIONS PER SER FORAT NEGRE

-Que emeti energia molt intensament.
-Que aquesta energia procedeixi d'una regió petita.
-Que tot giri molt ràpidament al voltant d'aquesta regió

Pere Tomàs, Conrad Gual i Marc Bernadet

Anònim ha dit...

EL CICLE D’UNA ESTRELLA

QUÈ ÉS UNA ESTRELLA?

Una estrella és un astre massiu format per plasma que genera energia mitjançant un procés de fusió nuclear. Els estels (excepte el sol) apareixen com a punts brillants en el cel nocturn i fan pampallugues per efecte de l'atmosfera terrestre.
Els estels emeten llum de tots els colors, la barreja dels quals fa que els vegem blancs. En molts estels es poden apreciar certes tonalitats cromàtiques.
Exemple: El Sol es groguenc perquè l'estel emet més llum groga que no pas d'altres colors.

DEFINICIONS

Protoplanetes:
Són masses de gas i pols condensades.

Gegant vermella:
Són estrelles d'una massa almenys igual a la del Sol.

Nova:
És una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per la creació d'hidrogen.

Nana groga:
És una estrella de la seqüència principal de color groc que es troba en el procés de convertir l'hidrogen en heli mitjançant una fusió nuclear.

Nana blanca:
Són es estrelles més abundants a l'univers. És un 97% de les estrelles que es coneixen, incloent-hi el Sol.

Nana negra:
És una nana blanca vella i freda que ja no emet calor ni llum

EL CICLE VITAL D’UNA ESTRELLA

1. Es forma un estel mitjançant un núvol de pols i gas.

2. Es fa gegant i es produeixen reaccions nuclears , les masses de gas i pols es condensen al seu voltant , a això anomenem protoplanetes.

3. En la seva seqüència principal tenim l'estel amb planetes, aquest segueix estable mentre la seva matèria s’aboleix.

4. Des de la terra seguim observant l'estel durant un a durada de temps tot i que aquest hagi desaparegut.

5. L’estel es dilata i es refreda.

6. Creix , eliminant els planetes fins que es converteix en Gegant Roig.

7. Es torna inestable i es dilata fins encongir-se per finalment acabant explotant.

8. Es transforma en una nova i llença materials al exterior.

9. El que queda es contreu.

10. Es fa una nana groga. Es fa petita i densa, brilla amb llum blanca o blava fins que s’apaga.

11. Finalment es torna una nana negra.

BELINDA SERRANO
CAROLINA GONZÀLEZ
MIREIA LLUÍS
1rC BATX

Carles Marquilles ha dit...

EXPOSICIÓ PLANETES HABITABLES

Gliese 581g
Distancia: 20,3 anys llum de la Terra
Temperatura: entre -37 a -12 graus centígrads
Tamany 3,5 cops més gran que la Terra.
Descobriment: 2010 Steven S.Vogt
Gliese 667c
Distancia: 23,6 anys llum
Temperatura: 27 graus centígrads
Gravetat: Major que la Terra
Descobriment: 2011
Kepler22b
Distancia: 600 anys llum
Temperatura: 11 graus centígrads
Tamany: dos vegades més gran que la Terra
Descobriment: 2011
HD 40307g
Distancia: 42 anys llum de la Terra
Tamany: 7 vegades més gran que la Terra
Temperatura semblant a la Terra segurament conté aigua líquida
Descobert el 2012
HD 85512b
Distancia: 36 anys llum de la Terra
3,5 vegades més gran que la Terra
Temperatura semblant a la Terra
Descobert el 2011

Tau ceti e
11 anys llum de la Terra
2 vegades més gran que la Terra
Descobert el 2012
Temperatura 65 graus centígrads no hi hauria vida com a la Terra però hi pot haver d’altres tipus.
Gliese 163c
Descobert per un investigador català i el seu equip i té la mateixa massa i densitat que el sol
Gliese 581d
Distancia: Uns 20 anys llum de la Terra
Mateixa temperatura que la Terra i té una gran extensió d’aigua.
Tau Ceti f
Distància: 11 anys llum de la Terra
Descobert el 2012
Si tingués la mateixa atmosfera que la Terra tindria les mateixes temperatures.


CARLES MARQUILLES
MARC NUEVA
SAÜL CLARAMUNT
1RC

Marta Esteve ha dit...

Teoria del bosó de Higgs

Abans d'explicar la teoria és important recordar conceptes bàsics:
Composició de la matèria
La matèria està formada per àtoms i aquests estan formats per electrons, neutrons i protons. I aquestes partícules estan formats per quarks, que son les partícules més elementals de la física.

Problema

El problema aparèix que quan observem la composició dels elements, ens adonem que la seva diferència de masses és bestial, per exemple un quark pesa 350000 vegade més que un electró, i perquè us feu una idea es com la diferèn cia de pes entre una sardina i una ballena. Davant d'aquest fenòmen, no sabem com interactuen les masses en l'espai


Teoria del bosó de Higgs.

El 1964, Peter Higgs va proposar la següent teoria: tot l'Univers està ple d'un camp invisible que interactua amb les partícules elementals segons la seva massa. Els bosons són particules transmissores de forces .El bosó de Higgs és una partícula elemental del model estàndar de la física de partícules, i és molt important ja que la seva confirmació explica l'existència del camp de Higgs- camp quàntic que explica perquè algunes partícules tenen massa segons la forma de reacció.

Problemes

1)Per generar un bosó d'Higgs necessitem molta energia com l energia que va despendre el big bang. Per aixo necessitem construir grans generadors de perticules.

2)Un cop que ho tenim, el bosó d' Higgs es decompon molt ràpid , es a dir que es descompon abans de que nosaltres el puguem observar, nomes ho podem saber per les particules que desprenen.
Per tant podem entrendre perquè ha sigut tan díficil la seva confirmació, en els experiments d'aquesta magnitud es necessiten, com a mínim, 20 anys de desenvolupament, deu d'elaboració i deu per posar-los en pràctica. Durant aquests anys, es calcula que van treballar com uns mil professionals al CERN de Suissa fins a la seva confirmació que va ser el 4 de juliol de 2012. Aquest any Peter Higgs i el seu equip va rebre el premi Nobel de la Física.

Curiositat

Al publicar la teoria el seu títol era The Goodman Particle ( la partícula maleïda, a causa de la dificultat que suposava trobar-la) l'editor va decidir canviar el títol per The God Particle ( la partícula de Déu) fent referència que la descoberta del bosó de Higgs es descobriria on s'amaga Déu o l'inexistència d'ell. El seu objectiu era burlar-se de l'enfrontament entre la ciència i les religions i cridar l'atenció.


Marta Esteve
Mònica Òdena
Albert Soler

Albert Rabell ha dit...

TITÀ
És el satèl•lit més gran de Saturn i el segon més gran del Sistema Solar. Va ser descobert per Christiaan Huygens l’any 1655.
- Atmosfera: densa (una vegada i mitja la densitat de l’atmosfera terrestre) i composta per nitrogen (93%). El metà que conté fa la funció de l’aigua a la terra: forma uns núvols. La pluja d’aquests núvols crea torrents de metà.
- Superfície: la regió més brillant s’anomena Xanadu. Les temperatures arriben als -180º C. La superfície presenta pocs cràters d’impacte.
- Camp magnètic: no en té.
Tità ha estat explorat amb les següents fases:
- 1979,1980, 1981: missió espacial Pioneer 11, sobre vols que es van fer per analitzar el territori de Tità.
- Investigacions mitjançant telescopis d’alta potència situats a un altre satèl•lit proper.
- Missió Cassini-Huygens: exploracions del territori. L’any 2005 van aterrar-hi per primer cop.
JÀPET
És el tercer satèl•lit més gran de Saturn té un diàmetre de 1469 km i no té atmosfera. Va ser descobert l’any 1671 per Giovanni Domenico Cassini. Catacterístiques:
- No és ni esfèric ni el•lipsoïdal.
- Té parts de la superfície aixafades, més planes.
- Té una serralada de 1300 km de llargada i 20 km d’ample.
- Està compost per gel i un petit percentatge de roca.
- Té grans conques d’impacte.
Té un hemisferi més fosc que l’altre. Això ja ho va poder observar Giovanni Domenico Cassini. S’han fet tres teories per explicar aquest fenòmen.
- El satèl•lit veí de Jàpet, Febe, desprèn un material al girar que s’acumula a la superfície de Jàpet formant la capa fosca.
- El material surt de dins de Jàpet
- La zona fosca no té aigua.
Exploració:
- 1981: Sonda Voyager 2, va aconseguir algunes imatges llunyanes.
- -2005/07: Missió Cassini-Huygens, va passar a 123.000/1.227km de distància i va aconseguir imatges amb més detall.
- La missió Cassini Huygens és la encarregada de estudiar Saturn i els seus satèl•lits.
ORIGEN DELS NOMS
Els germans de Cronos eren els actuals noms dels satèl•lits de Saturn (Tità i Jàpet entre ells).
ALBERT RABELL
FERNANDO FONTANELLES
POL AGUILERA

Maria Codina, Núria Riera i Berta Vives - 1r.C ha dit...

ESTEL FUGAÇ

.Què és?

L'estel fugaç és un meteor.
-Meteor: fenomen lluminós pel que les partícules de matèria que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, evaporades i constitueixen un canal de plasma.

.Origen dels cometes:

Els eixams de meteors estan associats als cometes.
-Eixam de meteors: conjunt de partícules procedents d'un cometa o asteroide que segueixen òrbites semblants al voltant del Sol. Quan la Terra troba aquests eixams de partícules es produeixen les pluges d'estels fugaços.
-Cometes: és un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició.

.Trajectòria:

L'origen va ser demostrat el 1800, quan dos estudiants alemanys van calcular l'altura a què apareixen en l'atmosfera.
Primer és va calcular l'altura a què se les observava. Desprès es van col•loquen dos observadors en llocs situats a 30 km anotant cada un la trajectòria de l'estrella fugaç en relació amb les constel•lacions.
Les trajectòries no coincidiran i el càlcul permetrà conèixer l'altura del meteorit.
L'altura serà d'uns 140 km al aparèixer el meteor i 50 km en desaparèixer, després d'haver recorregut uns 300 km.

.Característiques:

- Es poden veure a ull nuu.
- Un estel fugaç és un meteorit que sovint pesa menys d’1 gram.
- Es produeixen més de 140 pluges d’estels durant l’any.
- La intensitat i la duració de l’estel fugaç depèn del seu tamany i la seva massa.
- Quan podem observar que l’estel fugaç deixa un rastre lluminós, n’anomenen bòlid.

.Mites i creences:

- Les estrelles en general tenen la seva pròpia mitologia.
- Costum popular: veure una estrella fugaç i demanar un desig per tal de que un dia es compleixi.
- La trajectòria de les estrelles i la seva configuració en l'espai encara avui formen part d'alguns constructors culturals lligats al pensament màgic, com l'astrologia.

Carles Muntane ha dit...

LA LLUNA
- És l’unic satel•lit natural de la terra.
- Diametre: 3445 km Massa: 1/6 part de la terra
- Superficie: plena de cràters
- Atmosfera: atoms d’heli i argo
- És l’objecte més brillant deprés del Sol
- 4500anys 4520anys
-Creació : va sorgir del impacte del planeta teia amb la terra.
-Composició: urani, tori, potassi, oxigen, silici, magnesi, ferro, titani, calci, alumini i hidrogen.
Parts:
- Escorça
- Mantell
- Nucli
Moviment
- Translació: dona una volta a la terra aproximadament cada mes
- La terra i la lluna son sincronicas
Exploracions
Tot sorgeix amb la rivalitat entre la URSS i EEUU per trepitjar primer la lluna (pbjectius militars )
Apollo 11 va ser el primer viatge a la lluna en el qual un home va arribar a trepitjar la lluna en 1969.