dimarts, 15 abril de 2014

366- Llibres de ciència per Sant Jordi 2014



Blog adn-dna post 264
Amb motiu de la diada de Sant Jordi diferents entitats ens presenten una llista de llibres sobre ciència i divulgació científica de recent publicació.

Aquestes propostes ens poden servir per trobar el llibre que volem regalar a les persones que tenen una inquietud científica i que en volem potenciar la seva vocació.

En aquest bloc adn-dna es poden consultar altres posts sobre recomanacions de llibres.

Els lectors del bloc adn-dna i els consultors de l’aula virtual de ciències de la naturalesa adn-dna.net poden suggerir, en l’apartat de comentaris d’aquest post, aquells llibres que considerin puguin ser d’interès en el camp de la ciència.
Blog adn-dna post 331

Per publicar a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna cal seguir els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.

diumenge, 13 abril de 2014

365- Activitat per commemorar el dia de l'ADN 2014 - DNA Day 2014


Els alumnes de ciències per al món contemporani estudiaran la molècula de l'ADN i les seves aplicacions en biotecnologia com a contingut de la unitat:  

LA REVOLUCIÓ GENÈTICA



El proper dia 24 d'abril es commemora el dia de l'ADN 2014 com aniversari de la publicació l'any 1953 de l'estructura d'aquesta molècula. Es proposa  la següent activitat amb caràcter voluntari (activitat de millora de nota):



Tema La història del descobriment de la molècula de l'ADN

Format: Microconferència enregistrada en video de 10 minuts de durada.

Participants: Alumnes de CMC de 1r de batxillerat i lliurement tots els lectors del blog adn-dna i usuaris de l'aula virtual adn-dna.net
Organització: Treball en grup màxim de 3 alumnes (també pot ser individual)

Presentació: Cal carregar el video en el canal propi a YouTube d'un alumne del grup.
Posteriorment cal incorporar a través d'un comentari en aquest post l'enllaç al video de l'activitat.

Termini:  Dilluns 28 d'abril a les 22:00 h

Per ampliar informació sobre l'ADN es pot consultar en l'aula virtual adn-dna.net els continguts incorporats als següents cursos:



Categoria: BIOLOGIA

Curs B02- La química de la vida
Curs B07- Genètica
Curs B13- Biotecnologia




Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.

dilluns, 7 abril de 2014

364- " Recerca en directe 2014"

Universitat de Barcelona


Recerca en directe” és una exposició de recerca actual que té per objectiu contribuir a la millora de la cultura científica de la nostra societat obrint al públic la recerca que es desenvolupa actualment a Barcelona i fent arribar a la població els trets característics del mètode científic per mitjà dels mateixos investigadors.

Organitzada pel Parc Científic de Barcelona en col·laboració amb la Universitat de Barcelona, la Fira «Recerca en directe» pretén comunicar la recerca barcelonina de manera coordinada exhibint projectes de recerca de diferents centres i instituts d’R+D de la ciutat.
                                                                     
Es tracta d’una bona oportunitat perquè els estudiants i el públic en general puguin conversar amb els investigadors i resoldre enigmes científics mitjançant l’experimentació amb els instruments de laboratori amb què es duen a terme els projectes de recerca més actuals i punters i d’àmbits molt diversos.

El següent video va ser realitzat pels alumnes de 1r de batxillerat científic del curs 2012-13 en la pasada edició de Fira Recerca.



Es proposa als alumnes del curs 2013-14 realitzar una visita a la fira fent una filmació de les experiències en les que participin i posterior comentari individual de l'activitat en aquest post. En el comentari caldrà copiar l'enllaç directe al video corresponent.

Els videos de les diferents activitats es penjaran al canal propi de l'alumne a YouTube per ser enllaçats després a l'aula virtual adn-dna.net i a la llista de reproducció: 31- "VIVIR" LA CIENCIA en adn-dna.net de YouTube.

Aquestes activitats han de permetre als alumnes de batxillerat:

1- Conèixer d'aprop el món de la recerca a Barcelona.
2- "Cultivar" la seva vocació científica.
3- Tenir més informació per poder triar els estudis universitaris que iniciaran en el curs 2015-16.

Tota la informació sobre l'activitat es pot consultar en:  Recerca en directe 2014

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube

Termini per publicar comentaris dimarts 22 d'abril a les 22:00h.

dijous, 3 abril de 2014

363- El virus del Ébola: fácil contagio y alta mortalidad


El brote de Ébola que desde enero afecta a Guinea sigue avanzando. Médicos Sin Fronteras (MSF) afirma que el brote no tiene precedentes y la expansión está dificultando el control. 




Virus Ébola
1- El virus del Ébola

El virus del Ébola puede provocar brotes de fiebre hemorrágica vírica grave en seres humanos, con una tasa de letalidad hasta del 90%. El virus se detectó por primera vez en 1976 en dos brotes epidémicos simultáneos ocurridos en Nzara (Sudán) y Yambuku (República Democrática del Congo). La aldea en que se produjo el segundo de ellos está situada cerca del río Ébola, que da nombre al virus.

Existen cinco especies diferentes del virus del Ébola: Bundibugyo, Côte d'Ivoire, Reston, Sudán y Zaire.

A diferencia de las especies Côte d'Ivoire y Reston, las especies Bundibugyo, Sudán y Zaire se han asociado a importantes brotes de fiebre hemorrágica declarados en África. Se trata de una enfermedad con una tasa de letalidad del 25% al 90%.
La especie Reston, detectada en Filipinas, puede infectar a los seres humanos, pero hasta la fecha no se han notificado enfermedades ni defunciones en seres humanos.

2- Transmisión del virus
El virus del Ébola se introdujo en la población humana a consecuencia de un contacto estrecho con la sangre, secreciones, órganos u otros líquidos corporales de animales infectados. En África se han comprobado casos de infección asociados a la manipulación de chimpancés, gorilas, murciélagos de la fruta, monos, antílopes de los bosques y puercoespines infectados que habían sido encontrados muertos o enfermos en la selva. 

Posteriormente, el virus se propagó en la comunidad mediante la transmisión de persona a persona, debido al contacto estrecho con la sangre, secreciones, órganos u otros líquidos corporales de personas infectadas. Las ceremonias de inhumación en las cuales los integrantes del cortejo fúnebre tienen contacto directo con el cadáver también pueden desempeñar una función significativa en la transmisión.

3- Signos y síntomas

La fiebre hemorrágica del Ébola es una enfermedad vírica aguda grave que se caracteriza por la aparición súbita de fiebre, debilidad intensa y dolor de músculos, cabeza y garganta, lo cual va seguido de vómitos, diarrea, erupciones cutáneas, disfunción renal y hepática y, en algunos casos, hemorragias internas y externas. Los resultados de laboratorio muestran disminución del número de leucocitos y plaquetas, así como elevación de las enzimas hepáticas.

4- Diagnóstico

Hay que establecer el diagnóstico diferencial con el paludismo, la fiebre tifoidea, la shigelosis, el cólera, la leptospirosis, la peste, las rickettsiosis, la fiebre recurrente, la meningitis, la hepatitis y otras fiebres hemorrágicas víricas.

Las infecciones por el virus del Ébola solo pueden diagnosticarse definitivamente mediante distintas pruebas de laboratorio, a saber:
  • prueba de inmunoadsorción enzimática (ELISA)
  • pruebas de detección de antígenos
  • prueba de seroneutralización
  • método de reacción en cadena de la polimerasa con transcriptasa inversa (RT-PCR)
  • aislamiento del virus mediante cultivo celular
Las pruebas efectuadas con muestras recogidas de pacientes representan un riesgo biológico extremo de contaminación y solo deben realizarse en condiciones de máxima contención biológica.


5- Tratamiento y vacuna

Los casos graves requieren cuidados intensivos. Los enfermos suelen estar deshidratados y necesitar rehidratación por vía intravenosa u oral con soluciones que contengan electrólitos. 

No se cuenta todavía con ningún tratamiento ni vacuna específicos. Algunos medicamentos nuevos han dado resultados prometedores en estudios de laboratorio y actualmente se están evaluando. Se están poniendo a prueba varias vacunas experimentales, pero podrían pasar varios años antes de que alguna de ellas pueda utilizarse.

6- Huésped natural del virus

Se considera que los murciélagos de la fruta, en particular Hypsignathus monstrosus, Epomops franqueti y Myonycteris torquata, son posiblemente los huéspedes naturales del virus del Ébola en África. Por ello, la distribución geográfica de estos virus puede coincidir con la de dichos murciélagos. 
Fuente: OMS

dimarts, 1 abril de 2014

362- Ciències per al món contemporani: el canvi climàtic i la malària


Aquesta activitat està adreçada als alumnes de ciències per al món contemporani  de 1r de batxillerat, es tracta de respondre raonadament:
Com afecta el canvi climàtic a l'expansió de la malària?

En el següent video podem veure el cicle vital d'aquest paràsit.



Altres recursos es poden consultar en l'aula virtual adn-dna.net:

Categoria: BIOLOGIA

Curs B09- Ecologia
Curs B06- Inmunologia
Curs B10- Cos humà: anatomia i fisiologia


Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube

Termini per publicar comentaris dilluns 7 d'abril a les 22:00h.

dimarts, 11 març de 2014

361- Setmana del Cervell - 2014


La Sociedad Española de Neurociencia,entre els seus objectius estratègics, ha proposat fer un decidit esforç per fomentar entre el públic general el coneixement de la recerca en neurociències, tot utilitzant com a vehicle els grups de recerca del nostre país.

Del 10 al 16 de març, la Sociedad Española de Neurociencia, la Sociedad Española de Neurología,el Barcelona Knowledge Hub de l’Acadèmia Europaea, l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i el Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona,l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona,el projecte Pessics de Ciència de l’Ajuntament de L’Hospitalet i la col·laboració de nombrosos centres de recerca i institucions, organitzaran un seguit d'activitats que es poden consultar en el següent programa.

En el marc d'aquesta Setmana del Cervell es presenta en el blog adn-dna la conferència TED de Sebastian Seung treballada en la matèria de ciències per al món contemporani a primer de batxillerat i biologia humana de 2n de batxillerat. En el següent video es pot pot veure la conferència:

  " Sóc el meu conectoma?"


Per ampliar coneixements sobre sistema nerviós i neurociència es pot consultar en l'aula virtual adn-dna.net els següents recursos:

Categoria: BIOLOGIA  
Curs B10- Cos humà
Tema- 6 Sistema nerviós

Curs B14- Neurociències



A partir de la informació facilitada es demana respondre a la següent pregunta:

Què podem fer per canviar el nostre conectoma?

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube
 
Termini per publicar comentaris dilluns 17 de març a les 22:00h.

dilluns, 3 març de 2014

360- Joan Massagué ha fet una nova descoberta en la lluita contra el càncer

Joan Massagué i Solé
La investigació podria mostrar el camí per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada

Una investigació del Memorial Sloan Kettering dirigida pel farmacèutic català Joan Massagué proporciona novetats entorn dels mecanismes biològics que les cèl·lules canceroses individuals utilitzen per fer metàstasi al cervell. L'estudi, publicat al número del 27 de febrer de la revista Cell, determina que les cèl·lules tumorals que arriben al cervell --i hi formen nous tumors-- s'abracen als capil·lars sanguinis i emeten proteïnes específiques que superen les defenses naturals del cervell contra la invasió metastàtica.

La metàstasi, el procés que permet a algunes cèl·lules canceroses d'expandir-se del tumor original i implantar-se en teixits diferents, és la causa més comuna de mort per càncer. Els tumors cerebrals metastàtics són deu vegades més comuns que els càncers de cervell primaris.

La majoria de cèl·lules tumorals es moren abans d'haver-se pogut implantar al cervell, més ben protegit que la majoria d'òrgans contra la colonització de cèl·lules tumorals circulants. Per implantar-s'hi, una cèl·lula cancerosa s'ha de separar del seu tumor d'origen, entrar al reg sanguini, i travessar densos recipients de sang anomenats barreres de sang cerebral. Fins ara, s'havia fet poca recerca sobre com es desenvolupaven els tumors cerebrals metastàtics, però experiments previs amb ratolins que havien simulat cèl·lules de càncer de pit metastàtiques han mostrat que d'aquelles cèl·lules que veritablement arriben al cervell, en sobreviuen menys d'una de cada mil.

'No sabíem per què es morien tantes d'aquestes cèl·lules', diu Joan Massagué, director de l'Sloan Kettering Institute i autor principal de l'estudi. 'Què les mata? I per què algunes sobreviuen en un estat tan vulnerable --de vegades amagant-se al cervell durant anys-- i, de cop i volta, s'estenen en nous tumors? Què manté aquestes cèl·lules tan estranys vives i on s'amaguen?'

A l'estudi s'ha determinat que en models de ratolins de càncer de pit i de pulmó --dos tipus de tumor que sovint s'estenen cap al cervell-- nombroses cèl·lules canceroses que entren al cervell són mortes per astròcits. Els astròcits són el tipus de cèl·lula cerebral més comuna, i secreten una proteïna anomenada 'Fas lligand'. 

Quan les cèl·lules canceroses es troben amb aquesta proteïna són forçades a l'autodestrucció. Les poques que aconsegueixen esquivar els astròcits produeixen una proteïna anomenada Serpin, que actua com una mena d'antídot als senyals mortals que envien els astròcits.

Després de reproduir cèl·lules metastàtiques desafiant cervells de ratolins, els investigadors s'han adonat que les cèl·lules capaces de sobreviure creixien al capdamunt dels capil·lars sanguinis, cada cèl·lula enganxada a prop del seu recipient, 'com un ós panda abraçant el tronc d'un arbre', en paraules de Massagué. Han trobat que les cèl·lules tumorals produïen una proteïna que actuava com el 'velcro' per enganxar les cèl·lules a la paret externa d'un recipient de sang.

'Aquesta abraçada és clarament essencial', assegura el doctor Massagué. 'Si una cèl·lula tumoral es desenganxa del seu recipient, resulta eliminada pels astròcits pròxims. Si no, resulta nodrida i protegida, i en algun moment pot començar a dividir-se per formar una funda a l'entorn del recipient.'

Al microscopi, els investigadors van observar que aquestes fundes de cèl·lules canceroses a l'entorn dels capil·lars sanguinis creixien fins a formar petites boles, que finalment esdevenien tumor. 'Un cop has vist la imatge, no la pots oblidar', assegura Massagué.

Els factors de supervivència de les cèl·lules tumorals descoberts en aquest estudi podrien ser tractats amb medicaments algun dia per arribar a disminuir el risc de metàstasi en humans. El doctor Massagué està especialment interessat en l'habilitat de les cèl·lules tumorals d'abraçar-se als recipients sanguinis, perquè sospita que aquest comportament pot ser essencial per a la supervivència de les cèl·lules canceroses metastàtiques no únicament al cervell, sinó també en més parts del cos on poden tenir lloc càncers metastàtics.

'La majoria de pacients de càncer tenen el risc que els seus tumors s'escampin a molts llocs', subratlla el doctor Massagué. Per exemple, els càncers de pit poden metastatitzar cap als ossos, els pulmons i el fetge, i també al cervell. 'Això que observem', ha afegit, 'podria ser un camí futur per prevenir la metàstasi a diversos òrgans a la vegada, utilitzant medicaments que fan que les cèl·lules canceroses es desenganxin dels recipients de sang'.

Joan Massagué fa més d’una dècada que investiga l’origen de la metàstasi, un camp en què és considerat un dels pioners. És autor d’uns 250 articles científics sobre el tema i un dels cinquanta investigadors més citats en els últims 20 anys. Està establert als Estats Units des del 1979 però sempre ha mantingut la vinculació amb Catalunya.

Als Estats Units dirigeix un equip de més de 900 investigadors i a Catalunya és membre el comitè científic assessor de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB) de Barcelona, on també dirigeix una línia d’investigació centrada en la metàstasi.
Fonts: vilaweb , ara.cat.

diumenge, 23 febrer de 2014

359- Biologia humana: dissecció de cervell

Els alumnes de biologia humana de batxillerat, una vegada acabat l'estudi del sistema nerviós han realitzat la dissecció d'un cervell animal. Fa uns dos mesos que el cervell el tenien posat en alcohol per facilitar la seva manipulació i observació durant la pràctica de laboratori.


En l'aula virtual adn-dna.net es pot consultar el protocol d'aquesta pràctica en: 

Categoria: PRÀCTIQUES DE LABORATORI

Curs P03- Disseccions
Pràctica 4 -Dissecció d'encèfal




Els alumnes que han realitzat la dissecció explicaran, en l'apartat de comentaris d'aquest post, aquells aspectes anatòmics més rellevants observats al llarg de la dissecció.

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube

 Termini per publicar comentaris dimecres 26 de febrer a les 22:00h.

diumenge, 2 febrer de 2014

358- Ciències per al món contemporani: La Terra un planeta sostenible


En ciències per al món contemporani hem estudiat els factors que intervenen en la gestió del nostre planeta Terra. L'activitat humana afecta al medi i cal vetllar per un us sostenible dels recursos naturals sense malmetre les possibilitats de supervivència de generacions futures.

Fixarem l'atenció en l'anomenat canvi climàtic i consultarem en l'aula virtual adn-dna.net els recursos següents:

Categoria: BIOLOGIA
Curs B09- Ecologia
Tema-4 Acció de l'home en els ecosistemes.
           El canvi climàtic
Recurs nº12 El calentamiento global-1 
Recurs nº13 El calentamiento global-2    

 Amb la informació consultada en aquests recursos cal respondre raonadament a la següent pregunta:

Observant les fulles de restes fòssils, podem calcular les variacions de C02 que s'han produit en els darrers milions d'anys d'evolució de la Terra?  

Aquesta activitat és obligatòria pels alumnes de CMC de 1r de batxillerat i voluntària pels altres usuaris de l'aula virtual adn-dna.net.    

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.
En el lateral d'aquest blog hi ha l'enllaç per subscriure´s per email al blog adn-dna i també et pots subscriure al canal adn-dna.net a Youtube.
 Termini per publicar comentaris dimecres 5 de febrer a les 22:00h.

dimarts, 21 gener de 2014

357- Biologia en context: interpretació d'un procés de biotecnologia



Aquesta activitat està adreçada als alumnes de bio-geo de 4t ESO, biologia de batxillerat i de forma voluntària als alumnes de ciències per al món contemporani i usuaris del aula virtual adn-dna.net.

Les aplicacions en el camp de la biotecnologia poden ser molt diverses. En aquesta activitat es proposa observar l'esquema d'un procés realitzat al laboratori, que podem consultar dins l'aula virtual adn-dna.net en:

Categoria: BIOLOGIA EN CONTEXT

Curs BC01- Activitats biologia en context
Tema-1 Exercicis
BC04- Aplicació de biotecnologia


Una vegada vist el procés cal respondre raonadament a la següent pregunta:

Quin fenotip, respecte al color del pèl, presentarà el ratolí descendent d'aquest procés?

Només seran publicades i avaluades les respostes incorporades a l'apartat de comentaris d'aquest blog adn-dna seguint els criteris indicats en el post 341.

Termini per publicar comentaris dilluns 27 de gener a les 22:00h.